SANT JUST - II (La Seu d'Urgell)

Música popular recollida per Mn. Pere Mas
Claustre de la catedral de la Seu d'Urgell
La catedral romànica de la Seu és única a Catalunya per la seva unitat de construcció en un estil pur italianitzant. És una basílica de tres naus i transsepte molt llarg (amb cúpula sobre el creuer), en el qual s’obren cinc absis a llevant, però només el central sobresurt exteriorment (és dotat d’una elegant galeria superior i té una absidiola buidada interiorment), mentre que els laterals s’inscriuen en el gruix del mur. El claustre, situat a migdia de la catedral, té planta rectangular. Tres de les seves ales conserven la galeria romànica, mentre que la de llevant fou substituïda el 1603 per uns arcs i pilastres sense decoració. Els capitells del claustre mostren una clara influència rossellonesa. Esculpits en dur granit, presenten termes ornamentals o figuratius. (de la fitxa 1700)



Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu" 
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"


MARE DE DÉU DE LA PIETAT D'EROLS

Música de Mn. Frederic Pujol, prev.
Església romànica de la Mare de Déu d'Erols a Llambilles.

El seu origen es remunta al segle XII. Ha estat restaurada en diverses ocasions, una de les quals fou verificada l’any 1430. Acabada la guerra de 1936, fou reparada amb pocs mitjans i es construí una nova imatge de la Mare de Déu als tallers d’Olot, si bé mancada de semblança amb l’anterior, pel que sembla cremada durant la comtessa civil. L’any 1964 la capella amenaçava ruïna, i fou tancada. Per iniciativa de mossèn Pere Casellas, i amb la col.laboració voluntària de diversos fidels, amb mà d’obra i donatius, l’any 1979 s’iniciaren les obres de restauració, sota la direcció de l’arquitecte Màrius Soler. L’espadanya fou l’únic element que fou objecte de modificació, transformant l’arc de rajols sobre dos pilans en la típica espadanya catalana. La restauració del presbiteri, en rebaixar-lo a nivell originari, donà com a sorpresa la troballa del primitiu altar de pedra. El pòrtic d’entrada fa 90 m2. Se’n pogué salvar la biga major. La rajola és girada, deixant visible la part més rústega. El 9 de setembre de 1979 el bisbe de Girona, Jaume Camprodon beneïa l’església i la imatge. (de la fitxa 1792)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"


SANT VICENÇ D'OBIOLS

Música de Mn. Carles Melé, prev.
Església romànica de Sant Vicenç d'Obiols al terme municipal d'Avià (el Berguedà)
L'església és d'una sola nau, alta i estreta, amb absis trapezoïdal a la capçalera al costat de llevant, flanquejat per dues capelles laterals cobertes amb volta de canó. La nau principal és coberta amb encavallades de formigó que imita l'antiga, que era de fusta. L'absis i el transsepte es comuniquen a través de tres arcs de ferradura que reposen sobre columnes cilíndriques amb capitells i bases de factura molt primitiva, excepte un (dreta de l'arc central) que fou substituït per un altre més elaborat en època romànica. L'absis és il·luminat per dues finestres espitllerades rematades amb arc de mig punt fet amb lloses petites. L'accés al temple es fa per dos portals: un obert al costat, per on hi ha vestigis del primitiu, i que és modern; l'altre a la façana oposada a l'absis, obert en la remodelació d'època romànica, d'arc de mig punt adovellat amb una senzilla arquivolta. (de la fitxa 1035)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PERE DE VILAMAJOR

Música de Joan M. Aragonès i Rebollar

Església parroquial de Sant Pere
Es creu que el campanar romànic, situat a tocar de l’església, anomenat abans la Torre Roja pel color de la seva pedra, era la torre de l’antic palau. És una torre campanar de 30 m d’altura, totalment exempta de l’església actual i fins de l’anterior, que tot i tenir l’aspecte extern d’un campanar romànic del segle XII té algunes característiques que no fan descartar del tot la idea d’haver format part d’un antic conjunt que devia ésser integrat per la primitiva església i pel palau comtal. (de la fitxa 1478)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT GALDRIC DE TAVÈRNOLES

Música d'Armand Quintana.
Església romànica de Sant Esteve de Tavèrnoles.
Al poble cal destacar l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, un dels monuments romànics més ben acabats de la Plana de Vic. Fou sobrealçada el 1728, se li afegiren altars laterals i es transformà amb una nova portada al mur de ponent. Destaquen els detalls d'ornamentació llombarda, sobretot a l'absis i a la banda exterior de migdia, on s'obria la porta antiga i on hi ha el campanar de torre. S'edificà entorn del 1070 per l'equip de mestres que féu la majoria de les esglésies romàniques dels antics dominis de la casa vescomtal d'Osona-Cardona. Una acta apòcrifa pretén que l'església hauria estat consagrada el 1083. Ara apareix com una església d'una nau, amb dos arcs torals i un absis amb tres finestretes de doble obertura. (de la fitxa 724)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT ROC DE VILAMÒS

Música de Jaume Masana Castet
Església de Santa Maria de Vilamòs a la Vall d'Aran.
L’església de Santa Maria de Vilamòs consta d’una planta basilical de tres naus: la nau central i la lateral de migdia presenten una volta de canó i la volta de la nau nord és de quart de cercle. Tota l’estructura se sosté a partir de quatre pilars circulars i dos de cruciformes rematats en una imposta sense decorar. La darrera restauració ha posat de manifest la configuració de la maçoneria interior, on s’observa la disposició ordenada i escairada dels carreus, molt pròpia del període romànic. A la part central del mur de migdia hi ha adossada la torre campanar de l’església, el qual, juntament amb el de l’església de Bossòst, són els dos únics campanars romànics que es conserven a la Val d’Aran. La disposició d’obertures i elements decoratius del campanar de Vilamòs és plenament romànica; en són exemples els finestrals de mig punt adovellats i la decoració llombarda. (de la fitxa 1143)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Jaume Masana Castet"
Imatge dels Goigs: "Els Goigs d'Obaga"

SANT VICENÇ DE CASTELLOLÍ

Música d'Agnès Casadesús de Marrugat

Església romànica vella i enrunada de Sant Vicenç
Les ruïnes del castell de Castellolí es troben en un turó de 584 m d'altitud al sector meridional del terme. Entre aquestes ruïnes hi ha restes de construccions posteriors a l'època medieval.   També hi ha restes de la primitiva capella del castell i antiga parròquia del lloc, Sant Vicenç de Castellolí (esmentada sovint amb l'advocació errònia de Sant Feliu per confusió amb l'església de Sant Feliu de la Vall; era un edifici romànic, del qual es conserva l'absis amb arcuacions llombardes i lesenes (segle XI); la nau, més aterrada, indica que fou ampliada amb capelles laterals; el lloc ha estat netejat de brosses i esbarzers per gent del poble. (de la fitxa 100)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Goigs i Devocions Populars"

SANT PERE DE SERRAÏMA

Música de Jordi Sunyer



Església romànica de Sant Pere de Serraïma al terme municipal de Sallent
L'església de Sant Pere de Serraïma, centre de la parròquia i de l'antiga quadra del seu nom, flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, s'aixeca al bell mig d'un planell enlairat. Es tracta d'un temple romànic llombard del segle XI, que malgrat les ampliacions i reformes que sofrí en segles posteriors, encara conserva pràcticament la seva estructura primitiva.  Consta d'una nau que s'obre a llevant amb un absis semicircular.  El mur de ponent no forma part de l'obra original, i tampoc el campanar i les dues capelles que flanquegen la capella a manera de creuer. (de la fitxa 453)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT PAU DEL SEMINARI DE TARRAGONA

Música de Salvador Ritort

Capella romànica dedicada a Sant Pau dins el seminari de Tarragona.

Temple minúscul de només una nau se sembla al de Santa Tecla la Vella. Amb planta rectangular i columnes a cada costat amb capitells corintis, a la façana principal hi ha una porta amb llinda, sobreposada amb posterioritat, sense dubte, degut al desgast de la primera ogival la qual encara resta a l'interior. Té, també, un frontó decorat. Entre aquest i la llinda s'obre una rosassa circular. (de la fitxa 1593)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"