SANT PAU DEL SEMINARI DE TARRAGONA

Música de Salvador Ritort

Capella romànica dedicada a Sant Pau dins el seminari de Tarragona.

Temple minúscul de només una nau se sembla al de Santa Tecla la Vella. Amb planta rectangular i columnes a cada costat amb capitells corintis, a la façana principal hi ha una porta amb llinda, sobreposada amb posterioritat, sense dubte, degut al desgast de la primera ogival la qual encara resta a l'interior. Té, també, un frontó decorat. Entre aquest i la llinda s'obre una rosassa circular. (de la fitxa 1593)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA FE DE LES OLUGES

Música popular

Església romànica de Sant Pere de Santa Fe de Segarra a les Oluges
L'església guarda l'estructura romànica, amb aplicacions i adaptacions posteriors, com són el campanar i la portalada orientada al N i de cara al poble. Mereixen un esment especial els seus absis, que són d'època tardana. Procedent d'aquest poble hi ha un retaule al Museu Diocesà de Solsona; hom hi pot veure les representacions pictòriques de la santa adoctrinant la gent, compareixent davant el tribunal i morint màrtir. La pintura és de la fi de l'edat mitjana. Que el poble nasqués amb el nom de Santa Fe indica l'existència d'una capella molt primitiva, on era venerada, i d'una tradició que podria molt ben ser pre-aràbiga. (de la fitxa 298)


            


 Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so i partitura: "Els Goigs d'Obaga"
Imatge dels Goigs: "Els Goigs a les comarques de Lleida"

NOSTRA DONA DE PINÓS

Música segons una edició del 1968

Església roànica de Sant Pau de Pinós a Santa Maria de Merlés (el Lluçanès)
L'església de Sant Pau de Pinós fou centre d'una petita demarcació històrica centrada en l'antic castell de Pinós, o torre de Ginebret, situada no gaire lluny del mas de Ginebret i abocada a la vall de Merlès; és citada ja el 1063, en què depenia de Miró Riculf, tronc del famós llinatge dels Pinós, raó per la qual hom ha considerat que aquest petit terme donà el cognom als futurs barons de Pinós i Mataplana. Les primeres notícies de l'església són de l'any 1169, però d'aquest edifici romànic només es conserva l'absis semicircular, a llevant de l'actual església, que fou construïda al segle XVII i ampliada al XVIII amb capelles laterals, la sagristia i el campanar de planta quadrada. (de la fitxa 1129)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

L'ASSUMPCIÓ DE VILANOVA DE SAU

Música de Mn. Lluís Alemany, pvre.


Església dedicada a Santa Maria en el Misteri de la Seva Assumpció a Vilanova de Sau (Osona)
A l'extrem del de llevant hi ha l'església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1040. L'edifici actual fou renovat al segle XII i conserva l'absis i l'estructura romànics. Tenia una sola nau i un sol absis, amb porta a migdia, i s'hi afegiren altars laterals, un portal a ponent i se'n modificà el teulat i la volta.(de la fitxa 763)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT BARTOMEU DE FRAGUERAU

Música de Mn. Joan Grifoll i Guasch, pbre.
Ermita romànica de Sant Bartomeu de Fraguera a Ulldemolins (el Priorat)
L'ermita de Sant Bartomeu es troba en una barrancada lateral del congost del Fraguerau. La fundació de l'eremitori es troba vinculada a la figura d'un ermita del segle XII, a cavall entre la historia i la llegenda: fra Guerau. L'ermita es va bastir al segle XIII, potser, sobre un eremitori anterior i formava part del territori del monestir cistercenc de Bonrepòs. Amb la desaparició d'aquest monestir a la segona meitat del segle XV, Sant Bartomeu i el seu entorn:" anomenat la Quadra de Fraguerau, van passar a ser propietat de la cartoixa d'Scala-Dei. Amb la desamortització deis béns d'Scala-Dei, el 1835, va passar a Ulldemolins. L'edifici, d'estil romànic, esta format per una nau rectangular. Compta amb un campanar de paret amb una única campana, treta d'una bomba. Cada 24 d'agost hi té lloc l'aplec. (de la fitxa1744)

            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

L'ASSUMPCIÓ DE PRADES

Música de Joan Maria Aragonès i Rebollar
L'anomenada porta falsa és una de les restes romàniques més interessants del temple.
El primer document conservat que parla de l'església de Prades, dedicada a Santa Maria la Major, és una butlla del papa Celestí III de l'any 1194. L'edifici de l'església és una construcció eclèctica, de transició del romànic al gòtic i amb una façana principal amb elements renaixentistes. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que es compon d'una gran nau central. Amb volta de canó i un absis sisavat i reforçat amb contraforts. Entre les capelles laterals, n'hi ha una dedicada a santa Florentina, patrona de la vila. L'actual porta lateral, anomenada "porta falsa", és una de les restes més interessants que es conserven de la vila romànica i era l'entrada principal de l'església, quan l'actual capella del Santíssim n'era encara l'altar major. (de la fitxa 1372)


            

  Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANT MIQUEL DELS SANTS (II)

Música de Mn. Lluís Romeu, Pbre.
Catedral de Sant Pere de Vic amb el seu campanar romànic.
La primera catedral de Vic ja apareix documentada l’any 516. Durant el període d’invasió sarraïna (717-718), aquesta catedral fou destruïda, i no se n’edificà cap altrafins a la repoblació del territori d’Osona pel comte Guifré (886) i la restauració del bisbat. La nova catedral fou ben aviat substituïda per una altra, consagrada l’any 1038 pel bisbe Oliba, essent una edificació romànica d’una sola nau, amb transepte de cinc àbsis i cimbori; el campanar, imponent, es construí separat de l’església. (de la fitxa 823)


     

 
Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA ÀGATA (Àgueda) DE CASTELLADRALL

Música de Mn. Joan Ballarà, Pvre.
Església d'orígen romànic de Sant Miquel de Castelladrall a Navàs.
No es coneix com era en l’època preromànca, l’actual és del segle XI, però molt transformada en el segle XVII. L’església románica era de planta basilical, és a dir tres naus, que eren molt estretes i altes. La capçalera tenia tres absis amb altars dedicats a Sant Miquel, la Mare de Déu i Sant Joan. Les voltes eren de canó. De l’època románica se’n conserven els murs exteriors, excepte a la capçalera. (de la fitxa 1278)

     

 
Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"

SANTA MARIA DEL SOLER

Música de Mn. Joan Ballarà, Pvre.
Santuari de Santa Maria de la Torre del Soler de Clariana.
Aquest senzill edifici consta d'una nau coronada a llevant per un absis semicircular. La coberta de la nau és de doble vessant, refeta darrerament amb bigues i rajola, que han dotat el conjunt de gran dignitat. L'absis, de pedra picada a cops de maceta, és cobert cònicament amb lloses. L'aparell és de carreuons escairats i ben ordenats, els quals palesen una cronologia del final del segle XI, o bé dins les formes rurals del segle XII. (de la fitxa 396)

               

Fitxa de Romànic: "Romànic a l'Objectiu"
Arxiu de so, document i partitura: "Els Goigs d'Obaga"